Bons tractes |
Aquesta conferència de Barudy es presenten els factors fonamentals que
segons el nostre model participen en la producció d’un context de bons tractes
per als nens, nenes i adolescents. El benestar infantil basat en una filosofia
de drets i obligacions, és el resultat d’un procés complex, basat en la
pràctica dels bons tractes en la qual interactuen els diversos nivells
presentats a continuació:
Lectura del text: Conferencia del Dr. Jorge
Barudy "LOS BUENOS TRATOS Y LA RESILIENCIA INFANTIL EN LA PREVENCIÓNDELOS TRASTORNOS
DEL COMPORTAMIENTO”
Conceptes claus que es desenvolupen a la conferència a mode de preguntes:
1. En què es basa el model dels bons tractes?
El model dels bons tractes és aquell que col·loca
en el centre de les prioritats dels adults, el benestar i la salut de tots els
nens, nenes i adolescents, particularment aquells els quals els seus drets han
estat o són vulnerats. Es basa en la idea que la capacitat de tractar bé als
infants és una capacitat adherida a les possibilitats biològiques dels éssers
humans.
2. Què és la resiliència?
Resiliència |
La resiliència proposada per Manciaux, Vanistendael,
Lecomte i Cyrulink (2003), es defineix com la capacitat d’una persona o d’un
grup de persones per desenvolupar-se bé, per seguir projectant-se en el futur
malgrat els esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i
de traumes a vegades greus. D’una manera més col·loquial podríem definir aquest
terme com la capacitat que tenim les persones per superar un problema o
situacions difícils.
3. Què són les competències parentals?
Les competències parentals és un dels factors
intrafamiliars essencials per assegurar el bon tracte. El concepte de
competències parentals és una forma d’anomenar les capacitats pràctiques que
tenen els pares per cuidar, protegit i educar als seus fills, assegurant-los un
bon desenvolupament suficientment sa.
Ser pares o mares competents és una tasca
delicada i complexa fonamental per a la preservació de l’espècie humana.
4. Descriu les estratègies psicoeducatives proposades per a prevenir el maltractament.
Primer de tot, cal dir que s’ha de desenvolupar
programes específics per avaluar aquestes incompetències parentals, determinant
la recuperació i, en segon lloc, avaluar les necessitats especials dels nens
danyats per aquestes incompetències, per proporcionar-los recolzament
terapèutic necessari.
Pel que fa als nens, s’ha de promoure el seu
benestar integral i, pel que fa als pares, s’ha de proposar mesures per al nen
i programes de rehabilitació parental que semblin els més adequats.
Hi ha quatre tipus de capacitats (determinades
per factors biològics i hereditaris) fruits de les influències de la cultura i
dels contextos socials:
-
La capacitat d’aferrar-se als seus fills: Són
tots aquells recursos emotius, cognitius i conductuals que mares i pares posseeixen
per afeccionar-se als seus fills i que s’expressa per la capacitat d’aquests
per vincular-se afectivament als seus fills atenent a les seves necessitats.
-
L’empatia per tal de connectar amb el món intern
dels deus fills i poder actuar adequadament a les seves necessitats. Entenem per l’empatia, la capacitat de
percebre les vivències internes dels seus fills a través de a comprensió de les
seves manifestacions emocionals i gestuals a través de les quals manifesten les
seves necessitats.
-
Els models de criança: saber respondre a les
demandes de cures d’un/a fill/a, així com protegir-lo i educar-lo com a procés
d’aprenentatge.
-
La capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar
recursos comunitaris: aquesta tipologia ens remet a la capacitat de demanar,
aportar i rebre ajuda dels entorns familiars i xarxes socials, institucionals i
professionals que tenen com a objectiu principal promoure la salut i el
benestar infantil, ja que la parentalitat és també el resultat d’una pràctica
social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada